Paz Mínguez

Paz Mínguez Estevan (València 1948-1994) fou una persona intel·ligent, culta, perspicaç i sensible. Va estudiar Farmàcia a Granada i, quan tornà, promogué i dirigí el Centre per a discapacitats psíquics «Federico Picornell», després convertit en Centre Ocupacional «El Castellet». Al mateix temps havia anat cultivant una de les seues passions, la poesia. Del seu poemari Con las horas vividas es van fer tres edicions. L’any 1986 publicà el segon poemari: Extracto de un sueño, que tingué una segona edició. La seua poesia és senzilla, natural, sense artifici, i li servia per a comunicar el sentit jovial de la seua vida: «La alegría desbordante, / sin límites la esperanza , / la fe que me tiene en pie, / y el amor que llevo dentro / siempre oculto, inalcanzable». Fou l’ànima del Grup Cultural «El Parotet Blau» i la seua revista, fundat en la primavera de 1989. Paz era capaç de dirigir un recital de poesia o una obra de teatre, organitzar una animació de carrer i fer un reportatge fotogràfic. En tot cas sabia com donar suport i caliu a qualsevol iniciativa de tipus social o cultural feta per qualsevol altra persona o institució. També sabia, fins i tot, com divertir-se amb els amics i, per això, recordem la seua memorable Capitania Cristiana de l’any 1990 amb els Roders. Però, sobretot, era amiga dels seus amics. El 10 de maig de 1999 el Centre Municipal de Formació de Persones Adultes li feu un homenatge i des d’aquell dia porta el seu nom.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *